mesqueresponsables

Aprendre a mirar la diversitat

Tots som diferents i tenim alguna disminució. Aquest és el tiular de 'La Contra' de La Vanguardia del passat dia 7 de febrer (pàgina adjunta al final de l'article). Us animem a llegir-la i sobretot a que feu una reflexió sobre el que diu Pau Marc Muñoz Torres, un bioinformàtic que va néixer amb una paràlisi cerebral però que, gràcies a una actitud admirable, i una educació perseverant dels pares, avui és un molt bon professional i un gran esportista -una carrera, dos màsters, un doctorat i dues medalles d’or i de bronze-, però sobretot una persona que ha aconseguit els seu objectiu: ha començat a treballar com a investigador a l’Institut Rudjer Boskovic de Zagreb (Croàcia) de proteòmica i genòmica.
 
El que ens ha agradat més de l’entrevista és la manera tan natural que té de transmetre la mirada diferent cap a les persones amb alguna malaltia, disminució, limitació, problema... En definitiva, l’entrevista evidencia el canvi que s’està fent socialment vers les persones amb alguna discapacitat.
 
Per exemple, com explicàvem en l’anterior post, la llei anomenada Llei Integració Social Minusvàlids (LISMI) ha passat a anomenar-se Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social. Bona senyal.
 
I les empreses avui dia parlen de polítiques de diversitat. Per diversitat s’entenen les “diferències i similituds que existeixen entre les persones, tant en l’àmbit col·lectiu —a nivell de creences i conviccions, de gènere, de factors socioeconòmics, de tipus d’entorn de vida, d’origen cultural, de llengua, d’ideologia, etc.— com en l’àmbit individual —per l’aparença física, les experiències personals, les motivacions, les actituds, els coneixements, les habilitats i les percepcions, la disponibilitat i la capacitat de mobilitat, etc.”(1)
 
En una organització es pot parlar de diversitat quan l’emprenedor/a o l’equip de recursos humans contracta una persona independentment de motius físics, estètics, personals, familiars... i, en canvi, la valora per les seves capacitats, habilitats i aptituds del lloc en qüestió. I és que com deia fa poc un representant del Ministeri de Sanitat, “prop del 27% dels homes i una mica més del 20% de les dones pateix algun trastorn mental al llarg de la seva vida, de manera que ningú pensi que està exempt".
 
Segons la Convenció internacional de la ONU les persones amb discapacitat són “aquelles que tinguin deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interaccionar amb diverses barreres, puguin impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres”.
La mateixa Convenció explica que la discapacitat “és un concepte que evoluciona i que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l'actitud i a l'entorn que impedeixen llur participació plena i efectiva en la societat”. És a dir, que cal assumir que el concepte de discapacitat no s’ha de mirar com un fet aïllat que limita a una persona, sinó com el resultat de la interacció d’una persona amb una circumstància personal, en un entorn inadequat que no té els mecanismes suficients per adaptar-se a les capacitats diferents de tots els éssers humans.
Tot i que moltes empreses reconeixen avui dia que les polítiques de diversitat augmenten la seva competitivitat i productivitat, el que solen fer les empreses en l’àmbit de la diversitat són polítiques d’igualtat de gènere, contractar persones d’altres països o d’alguna altra raça. Però això no significa tenir un compromís ferm amb la diversitat. En aquest sentit, és interessant l’estudi que planteja Uxío Malvido.
 
Des d’aquí volem demanar a totes les persones o equips que es dediquen a contractar personal que no només no cribin a una persona amb una discapacitat per a qualsevol lloc de treball, sinó que facin l’esforç de fer una cerca activa a través de borses de treball dels Centres Especials de Treballs, Fundacions, Associacions i organitzacions del Tercer Sector.
 

(1) Guia de recomanacions sobre la diversitat a les empreses de la Generalitat de Catalunya  

 
 
Autores:
Anna Tosca Domènech. És periodista al Gabinet de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Està especialitzada en la comunicació de la Responsabilitat Social de les organitzacions i col·labora amb la Càtedra ETHOS de la URL.
Maria Soler Domènech. És enginyera superior en informàtica. Treballa desenvolupant aplicacions web a la Universitat Ramon Llull. Està especialitzada en entorns webs i Green Computing.
 

AdjuntMida
LV7feb2014.pdf423.26 KB

També et recomanem